Acceptar la mort per viure millor

Tard o d’hora, a totes les persones ens toca passar per un procés de dol degut a la mort, la pèrdua o fins i tot el canvi d’allò estimat.

Existeixen diferents fases del dol més o menys conegudes: negació, ràbia, tristor, negociació… Però el punt de partida clau per poder continuar endavant és l’acceptació de que la mort i el dolor que aquesta comporta, són naturals i formen part de la vida.

La mort és part de la vida. Passarà. Totes i tots sentirem tristor, trobarem a faltar algú. Totes les persones morirem, es així.

IMG_20190729_185144_878

Foto: arbre mort, Maresme 2019 @raquelgaudim

“Diuen que abans d’entrar en el mar, el riu tremola de por… mira enrera, mira tot el trajecte que ha recorregut, mira els cims i les muntanyes, mira el llarg i sinuós camí que ha recorregut entre selves i pobles, i veu endavant un oceà tan extens, que entrar en ell només pot significar desaparèixer per sempre. Però no existeix una altra manera. El riu no pot tornar. Ningú no pot tornar. Tornar és imposible en la nostra existència. El riu necessita acceptar la seva naturalesa i entrar dins l’oceà. Únicament entrant en ell, la por desapareixerà, perquè només en aquell moment sabrà el riu que no es tracta de desaparèixer dins l’oceà, sinó de convertir-se en oceà.”

Khalil Gilbran

Si vols saber més, et recomano llegir algun dels llibres que va escriure la psiquiatra especialista en dol: Elisabeth Kübler-Ross com “Sobre la mort i el morir” o “La roda de la vida”.

“Només quan realment sabem i entenem que tenim un temps limitat a la Terra, i que no tenim manera de saber quan s’acabarà, és quan comencem a viure cada dia al màxim, com si fos l’únic que tenim”. Elisabeth Kubler-Ross

Raquel Gutiérrez Noguera
psicòloga copc 14.876

LA METÀFORA DEL FAR

Tanca els ulls, enfoca’t en la respiració i fes una breu relaxació per tal d’alliberar la tensió del teu cos.

Comença a visualitzar-te dins d’un vaixell que es troba a la deriva enmig d’una gran tempesta. Hi ha llamps i trons ensordidors, i una onades gegants amenacen amb enfonsar-lo. No pares de moure’t i de mullar-te.

Et trobes sola, totalment perduda i no saps què fer. No pots comunicar-te amb ningú. Únicament pots agafar-te amb força al màstil del vaixell per no sortir disparada en qualsevol moment. Et costa molt. Et fan mal les mans. Tremoles. Fa fred, estàs cansada i no saps quant de temps més aguantaràs.

Però de sobte, veus una llum borrosa al fons. Com pots i amb forces renovades, arribes al timó i poses rumb cap a ella. Si més no, ara ja et pots dirigir a algún lloc. A mida que t’apropes, la llum es torna més clara i t’adones que és un far. Hi ha terra ferma.

IMG_20190727_144623_804

Foto: Far de Cavalleria (Menorca) Juny 2019 @raquelgaudim

Cóm t’has sentit?

Provablement t’han invaït emocions com la por, la soletat, l’abandó, la impotència i la frustració, especialment abonades amb tot de pensaments negatius i catastròfics.

Però la cosa canvia radicalment en el moment en el que veus la llum. Un nou interès capta la teva atenció, deixant en un segon terme la situació negativa que estàs vivint i sents calma, alegría i respir… saps que en breu, estaràs millor.

En els mals moments, quins són “els fars” que et mantenen connectada amb l’esperança???