Tard o d’hora, a totes les persones ens toca passar per un procés de dol degut a la mort, la pèrdua o fins i tot el canvi d’allò estimat.
Existeixen diferents fases del dol més o menys conegudes: negació, ràbia, tristor, negociació… Però el punt de partida clau per poder continuar endavant és l’acceptació de que la mort i el dolor que aquesta comporta, són naturals i formen part de la vida.
La mort és part de la vida. Passarà. Totes i tots sentirem tristor, trobarem a faltar algú. Totes les persones morirem, es així.
Foto: arbre mort, Maresme 2019 @raquelgaudim
“Diuen que abans d’entrar en el mar, el riu tremola de por… mira enrera, mira tot el trajecte que ha recorregut, mira els cims i les muntanyes, mira el llarg i sinuós camí que ha recorregut entre selves i pobles, i veu endavant un oceà tan extens, que entrar en ell només pot significar desaparèixer per sempre. Però no existeix una altra manera. El riu no pot tornar. Ningú no pot tornar. Tornar és imposible en la nostra existència. El riu necessita acceptar la seva naturalesa i entrar dins l’oceà. Únicament entrant en ell, la por desapareixerà, perquè només en aquell moment sabrà el riu que no es tracta de desaparèixer dins l’oceà, sinó de convertir-se en oceà.”
Khalil Gilbran
Si vols saber més, et recomano llegir algun dels llibres que va escriure la psiquiatra especialista en dol: Elisabeth Kübler-Ross com “Sobre la mort i el morir” o “La roda de la vida”.
“Només quan realment sabem i entenem que tenim un temps limitat a la Terra, i que no tenim manera de saber quan s’acabarà, és quan comencem a viure cada dia al màxim, com si fos l’únic que tenim”. Elisabeth Kubler-Ross
psicòloga copc 14.876
